per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dimecres, 31 de juliol de 2013

mirar cap amunt

Buscava una resposta i mirava cap amunt.

Sembla un tros d'un poema, d'una narració, però això és literalment el que va fer fa una amiga meva quan estava buscant la resposta a una qüestió: va mirar cap amunt. Em va dir que mirant cap amunt et vénen les idees. Aquella mateixa tarda, com moltes vegades passa, vaig llegir i escoltar dues vegades sobre aquest fenomen. La primera va ser en una web que segueixo sobre creativitat i emprenedoria, que deia que <<si levantamos la mirada al cielo se producirá en ti un cambio que te hará pensar, abrirá tu mente unos segundos (...)>>. Concretament era un dels deu punts que recomanen fer per no deixar de tenir idees a la vida diària. I una d'elles és aquesta, mirar el cel sobretot si vivim en una gran ciutat. Molta gent es passa el dia mirant les coses que està fent sense recordar d'aixecar la vista i mirar al voltant, a l'exterior, al cel.

Una mica més tard, a TV3, l'home del temps (que no recordo si era el Mauri o el Molina) va dir: <<Jo sempre dic que si mires cap amunt se't desperten les idees>>. M'encanta quan em passen aquestes coses, que és molt sovint. És com confirmar que allò que he escoltat per primer cop, existeix de debò i que la vida em proporciona exemples contextualitzats perquè ho acabi integrant a través de la meva pròpia experiència. La millor manera d'aprendre quelcom, no creieu?

Després d'aquestes dues "coincidències"...

dijous, 25 de juliol de 2013

sàvia àvia

-- Ala! [u'ruga]!
-- Ala! Una grua (pronunciant molt bé el grup gr amb la u)
-- ['ata u'ruga]!
-- Una altra grua (un altre cop, tot molt ben pronunciat). Quantes grues hi ha, oi?
-- Sí.

Quina meravella d'exemple de com els adults ens adaptem al llenguatge dels nens i els ajudem implícitament en el seu desenvolupament! Aquest seria un exemple clar i perfecte de com ens hauríem de dirigir els adults als nens, basat en com funcionen aquests intercanvis en una comunicació normal i sana entre adult i infant. Sàvia àvia, nét comunicativament (i afectivament) feliç!
Malauradament, hi ha pares, mestres, adults en general, que no adrecen aquest tipus de comunicació equilibrada que assegura i fonamenta l'adquisició i el desenvolupament correcte del llenguatge del nen. Molt diferent a això, hi ha discursos molt més invasius, que ocupen tots els espais comunicatius del nen, que no respecten el torn, que omplen de paraules aquell espai i aquell moment que hauria de pertànyer al nen per poder comunicar-se. Pares sobreprotectors, amb manca de capacitat d'espera, que omplen de preguntes i comentaris els espais i els torns, quan en canvi la comunicació hauria de ser un "ara tu, ara jo".
Aquestes conductes poden desencadenar...

dilluns, 22 de juliol de 2013

la inutilitat del "no" i el poder de les afirmacions positives

Com us vaig dir a l'entrada anterior ("la dificultat de la doble negació"), avui us aportaré unes reflexions interessantíssimes sobre la paraula "no" i el perquè de fer afirmacions positives i afirmatives.

Fa temps que vaig llegint i sento dir que sempre que facis plans, que vulguis que aparegui o transformar quelcom a la teva vida, has de fer-ho amb declaracions positives. Per exemple, si no vols respondre tan ràpid la propera vegada que algú et parli, et plantejaràs "esperar més, ser més receptiu, escoltar més, deixar més temps" en lloc de les anàlogues negatives "no seré impacient, no seré tan invasiu, no respondré tan ràpid...". El motiu, a primera vista, podria semblar que sempre és millor parlar en afirmatiu que en negatiu: és més positiu.

Però les raons subjacents són purament lingüístiques. Encara que tinguem una frase negativa, si tu penses en "no ser impacient", la paraula que estàs visualitzant, veient, sentint, interioritzant, és, en realitat, impacient. Contràriament, en "seré pacient" no hi ha res negatiu que el nostre cervell pugui percebre: ser + pacient. El concepte, la idea, és el mot és pacient. El que volem aconseguir!

Ja fa temps que he anat entenent el perquè de tot això, però és que ahir, encara més, vaig trobar-me amb un estudi que encara ho aclaria tot millor, ho exemplificava a la perfecció. Vegeu:

dijous, 18 de juliol de 2013

la dificultat de la doble negació

No vaig saber ben bé per què, però quan vaig llegir aquesta pregunta ahir en el llibre del Dr. Lair Ribeiro, Aumente su autoestima (document aportat pel meu professor del curs de coaching nutricional) vaig trobar-me amb dificultat per entendre-la i, sobretot, per respondre-la.

<<¿Qué es lo que estás fingiendo que no sabes?>>

Per què no l'acabava d'entendre? Eren qüestions lingüístiques (de sintaxi, per exemple)? O era una dificultat de respondre qüestions més del "jo", de descobrir-me? Vaig començar a fer recerca sobre el fet de tenir dues negacions i les dificultats que això pot provocar, perquè en diferents llengües aquest fenomen funciona diferent. Sé que en aquesta pregunta no hi ha dues negacions pròpiament, com "mai no" o "ningú no", però el verb fingir em donava la sensació de ser una negació per si mateix. I és que, segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, fingir significa:

v 1 1 tr Simular, fer veure que és una cosa que no és.

Per tant, "fingeixo que no sé" es podria traduir com a "faig veure que no sé una cosa però la sé". Amb tot aquest procés, he entès millor la pregunta, però tot i a així no és fàcil de respondre!

Aquest és un dels molt bons exercicis i reflexions que proposa aquest llibre que et fa entendre què és l'autoestima i com es construeix, i quines són les creences que hem anat adquirint al llarg de la vida. Entendre tot això pot fer-te'n canviar la percepció i...

dimecres, 17 de juliol de 2013

la importància de les paraules en el coaching

Fa setmanes llegia sobre el rapport o com crear sintonia (estudiava el meu curs de dietètica natural i coaching nutricional). El tema de les eines del coach em va agradar moltíssim, ja que vaig trobar que són aplicables a la vida quotidiana per al tracte amb les persones que ens rodegen. Vaig llegir aquest capítol i la manera com està explicat és molt clara, i "fàcil" de posar en pràctica. I poso 'fàcil' entre cometes perquè no necessàriament ho és. Realment, de vegades, ens trobem en situacions i amb persones amb qui se'ns escapa una mica (o molt) el maneig de les emocions. Una no sap ben bé el perquè. O potser sí i intenta cada cop més estar tranquil·la i mantenir el to, les maneres. Però passa que una i una altra vegada cau en les mateixes actituds que no van en la línia que tenia prevista. I una altra vegada aquella situació se'n va de les mans, d'alguna manera es perd el control.

El que aquí es diu fa veure d'una manera més factible el poder sostenir situacions que se'ns fan més complicades, amb persones amb qui la bona energia no flueix de manera "natural". Però encara més, pensant com a terapeuta o coach o mediadora o facilitadora o guia, això ha d'estar molt ben treballat perquè una no es deixi endur per, com darrerament vaig llegint en diferents llocs (Everyday Enlightment, de Gyalwang Drukpa), l'ego.


M'agradaria destacar aleshores, com a resum i per ressaltar-ne les idees clau, que una ha de tractar d'entrar en el mapa mental de l'altre. Primer es pot començar dient-li alguna cosa agradable. Després, estar molt receptiu a allò que l'altra persona vol comunicar. Les paraules que una utilitza al qüestionar, contestar o opinar han de ser les mateixes o semblants a les d'aquesta persona. Canviant les seves paraules es crea resistència; mantenint-les no. Igualment important...