per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

dilluns, 29 d’abril de 2013

keep calm and...

Quan estava escrivint aquesta entrada vaig necessitar un “Keep Calm” però no estava segura de la continuació més adient. Vaig buscat al Google i la vaig trobar:


Per què? He escrit moltes vegades sobre el fenomen quina-alegria-aquest-estranger-parla-català i sempre ho faig amb simpatia (amb un regust amarg també). He exposat que això té dues cares, una de bonica i una de fosca i lletja. La bonica és que gràcies a aquesta actitud que tenim els catalans vers les persones que no són nascudes aquí i que aprenen la llengua quan arriben, de posar-nos tan contents i de fer tants enaltiments, contagiem els benvinguts (nouvinguts m'està semblant un eufemisme lleig) i benarribats de ganes de seguir aprenent-la, creem una gran empatia.

Però dissabte devia estar com el dia (plou i plou i plou -és dissabte quan ho escric-) i vaig veure el costat fosc i terrorífic d'aquesta actitud, malaltissa en realitat, d'una societat submissa, sotmesa, acomplexada i plena de pors. Què vol dir que ens posem a moure la cua cada vegada que sentim algú que no és originàriament d'aquí parlant català? Què significa que ens sorprenguem tant de saber que hi ha persones que no han nascut aquí però que hi viuen i fan ús de la nostra llengua, de la llengua d'aquest país?...




diumenge, 28 d’abril de 2013

ActiLinguA, 1 month of language immersion

Learn Catalan and/or Spanish
with my new teaching-learning method
A C T I L I N G U A
activities and language
1 month of language immersion

[Versió en català, aquí]

How it works

actilingua, 1 month of language immersion, works through individual meetings, where we will meet to do an activity that is of interest to you. I will speak exclusively in Catalan/Spanish, and you will speak according to your level and I will be able to adapt to your language.

Duration and timetables

The important thing is to immerse yourself in the language for a period of time: 1 hour a day for 4 consecutive weeks (1 month). In total: 20 hours in one month. 20 hours of speaking Catalan/Spanish doing something useful, and, above all, real and in context. What’s more, the advantage is that I can adapt to your timetable: everyday we can meet at a time convenient to you. We can arrange this at the beginning of each week.


Types of activities

 
These could be anything from going along with you on errands (for example to the market or shopping, etc.), to everyday actions (for example while you cook). It may be simply going for a walk or, if you want, I can even propose something like an exhibition, an activity in the city. I have various routes that I havedesigned specially for these occasions. Remember that the importance is to immerse yourself in the language everyday for one hour, for four weeks, doing a real, authentic, interesting and contextualizedactivity.

Lots of research says that merely listening to the language for 30 minutes a day is enough (with the well known podcasts). In our meetings you won't only listen to the language for 30 minutes, but one hour, and you'll have the chance to really speak with a native and experienced teacher, who will use strategies to improve your speaking. It’s the quality, not the quantity, that is important and with this method you will learn to speak Catalan/Spanish and to use real vocabulary that people use in normal, everyday situations.

Keep reading...

divendres, 26 d’abril de 2013

ActiLinguA, 1 mes d'immersió lingüística

Aprèn català i/o espanyol
amb el meu nou mètode d'ensenyament-aprenentatge
A C T I L I N G U A
activitats i llengua
1 mes d'immersió lingüística

[English version, click here]
 
Funcionament

actilingua, 1 mes d'immersió lingüística, funciona a través de trobades individuals, en què tu i jo quedarem per fer alguna activitat interessant per a tu, en què jo parlaré en català/espanyol exclusivament, i tu parlaràs segons el nivell que tinguis i jo podré adaptar-me al teu llenguatge.

Durada i horaris

La importància està a fer una immersió lingüística durant un període de temps: 4 setmanes seguides (1 mes), 1 hora cada dia. En total: 20 hores en un mes. 20 hores de parlar català/espanyol fent una activitat interessant o útil, però sobretot real i contextualitzada. L'avantatge també està que em puc adaptar als teus horaris: cada dia podem trobar-nos en l'horari que et vagi millor. Això ho acordarem abans de començar la setmana.

Tipus d'activitats

 
Les activitats que farem van des d'acompanyar-te a fer alguna gestió (per exemple acompanyar-te al mercat o de compres, etc.), fer alguna acció quotidiana (per exemple mentre cuines), fer una volta, fins a proposar-te jo d'anar a alguna exposició o fer una activitat que hi hagi per la ciutat, fer alguna de les rutes que tinc dissenyades especialment per a aquestes ocasions, etc. Recorda que la importància està en immergir-se en la llengua cada dia una hora, durant quatre setmanes, fent una activitat real, autèntica, interessant i contextualitzada.

Molts estudis diuen que només escoltant 30 minuts de la llengua al dia, ja és suficient (amb els coneguts podcasts). En aquestes trobades no només sentiràs l'idioma durant 30 minuts, sinó que tindràs l'oportunitat de parlar-lo de debò, amb una persona nativa i titulada, que a més farà servir recursos i estratègies per afavorir-te la producció del llenguatge. No és tan important la quantitat, sinó la qualitat. Amb aquest mètode aprendràs a parlar i a fer servir el vocabulari real que parla la gent en les situacions normals i quotidianes.


Segueix llegint...

dijous, 25 d’abril de 2013

la importància menysvalorada de les fricatives palatals sonores

Un joc esdevé col·lisió.
Un ajut és sec.
A jugar!” vol dir treure la humitat d'alguna cosa, assecar.
Si dic que jec, em donen un taló.
I quan criden la Gina ningú pensa en una nena,
sinó en un país de l'Orient.


Què està passant? Quins són aquests fenòmens paranormals?

Simplement són exemples del que li pot passar a algú que no pronunciï les sonores en català, concretament la fricativa palatal sonora [ʒ], i la transformi en la corresponent sorda [ʃ]. Això li passa a molta gent, sobretot els qui tenen el castellà com a llengua materna, i també a moltes persones nascudes en territori de parla catalana. El que he escrit aquí és un joc de paraules, un petit text jocós, en què a cada frase hi ha una paraula amb [ʒ] que pronunciada sorda ([ʃ]) sembla una altra cosa. Exemple: joc és la paraula que pronunciada sorda és xoc, per això dic que esdevé col·lisió. Us segueixo deixant temps per pensar i descobrir quines són les altres paraules amagades, les oposades fonèticament.

Aquestes oposicions són per treballar en sessions de logopèdia i, aquestes en concret, les tenia anotades de quan treballava com a tal. Per treballar una bona dicció cal primer fer un bon treball de discriminació auditiva, és a dir, saber distingir aquest tipus de parelles o oposicions. Després ja vindrà el treball de producció.

Perquè... quin és el motiu que algú cometi aquest error de producció, ensordiment de sonores?...

dijous, 18 d’abril de 2013

ActiLinguA: places i terrasses amb Gràcia [versió lletraferits]

Qui és tan gracienc, tan gracienc, tan gracienc, que sap on és la plaça dels Encants?

És aquesta!


Ho sabíeu?
En podeu saber més si feu la
nova
A C T I L I N G U A
activitats i llengua
[versió lletraferits]
Places i terrasses amb Gràcia

  • Caminarem per les places de la Vila de Gràcia i coneixerem alguns bars/restaurants interessants, que tenen terrassa a la plaça.
  • Parlarem, comentarem, pensarem, reflexionarem sobre els noms dels restaurants, de les places, sobre els noms de plats i begudes, sobre el barri i sobre més curiositats.

Us en faig un tastet, com si d'un vermut es tractés, molt escaient ja que parlem de terrasses a places.

Diminutius afectuosos per referir-nos a allò que es menja quan es fa el vermut (o vermutet!).

Places que cobreixen refugis antiaeris, cadascuna amb un tret distintiu i amb una terrasseta recomanada per prendre alguna cosa.

Antics noms: nomenclàtor i curiositats.

Per a més informació i reserves: estela.bayarri@gmail.com

dimecres, 17 d’abril de 2013

ActiLinguA, sabors del món amb Gràcia [versió lletraferits]

Com es diu d'aquell vi de baixa graduació, de gust una mica aspre i de vida curta, que s’obté de raïms que per causes meteorològiques no han madurat normalment?
I d'aquella carn marinada, generalment de be, que es cou en un ast vertical que es fa girar, i que se serveix tallada a tires, sovint com a farciment d'entrepà, típica del Pròxim Orient?
[repicar de tambors]

txakolí, xakolí, xacolí...?

shawarma, shauarma, xauarma...?

Ahir no us responia les preguntes i seria lleig que avui també us deixés de la mateixa manera. Així que...

[repicar de tambors]...

dimarts, 16 d’abril de 2013

ActiLinguA: La Ribera, oficis i botigues [versió lletraferits]


taquilla o guixeta
manta o flassada
sombrerer o barreter
plata o argent...

Són correctes o acceptades totes dues formes?

Què signifiquen? Quina n'és l'etimologia?

adroguer, queviures, alforges, kukuxumusu...

Què té a veure tot plegat?

Em sap greu no satisfer el vostre desig de saber, lletraferits!, però no respondré les preguntes anteriors. Només us diré que tot això és part del contingut de la
nova
Ac t i L i n g u A

activitats i llengua
[versió lletraferits]

Activitat: La Ribera, oficis i botigues
  • Visitem el barri de La Ribera a través dels carrers que tenen noms d'oficis i coneixem botigues amb encant.
  • Parlem, comentem, pensem, reflexionem...
-Etimologia i nomenclàtor dels carrers dedicats a oficis i gremis: corders, mercaders, cotoners, carders, assaonadors, corretger, flassaders, esparteria, vidrieria, sombrerers, argenteria...
-Botigues amb encant, noms que també amaguen sorpreses: una herboristeria, una farmàcia modernista, una botiga d'objectes per a bicicletes, una botiga inspirada en un barri de Manhattan, una antiga adrogueria, ara de queviures..
  • Textos que ens inspiren...

Més informació a actilingua o al meu correu electrònic: estela.bayarri@gmail.com


[il·lustració: “Els gremis a la Barcelona medieval”, Sàpiens, ara.cat]

dilluns, 15 d’abril de 2013

ActiLinguA: activitats i llengua [versió lletraferits]

lletraferit -ida

      [1917; de lletra i ferit]

      adj i m i f Amant de conrear les lletres.

Teclejo aquesta paraula al Google, i a banda de trobar que és el nom d'un bar al raval de Barcelona i una revista, trobo l'entrada de la Viquipèdia de geek (pronunciada [gik]). Aquest anglicisme signfica "persona amb una gran fascinació per la tecnologia i la informàtica", però remet a tot un estil de vida i és un subtipus de friki o friqui, transformació del terme anglès freak, que vol dir "monstre o ésser deformat". Fa referència a "una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida”. Jo que em tenia feliçment com a lletraferida, ara resulta que sóc considerada una malformació de la natura! Espereu, que segueixo llegint i em trobo que la relació entre geek i lletraferit ve donada perquè dels geeks també se n'ha dit tecnoferits fent una analogia amb la formació morfològica de la paraula lletraferit. [Sospir d'alleugiment].

Així que, després dels aclariments, us informo que enceto
nova  
Ac t i L i n g u A

activitats i llengua
[versió lletraferits]
(no val sentir-se ofesos, motius aclarits)




Vols fer una activitat interessant i original a través de curiositats lingüístiques?

actilingua va néixer (i funciona així) com a activitat per a...



divendres, 12 d’abril de 2013

ActiLinguA: places i terrasses amb Gràcia

Per què es diu plaça de la Virreina?

Què tenen a veure la plaça de la Virreina (Gràcia) i el Palau de la Virreina (a la Rambla)?

<<A finals del segle XVIII es va construir El Palau de la Virreina a l’actual barri de Gràcia. Aquest palau era bessó del Palau, també anomenat de la Virreina, situat a La Rambla de Barcelona, prop del mercat de la Boqueria. Els dos van ser construïts pel mateix propietari, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell i de Castellmeyà.

El Palau de Gràcia estava situat on hi ha actualment la plaça de la Virreina, aproximadament on ara hi ha l’església de Sant Joan.

Manuel Amat va ser virrei del Perú de 1761 a 1776. L’any 1777 es va casar amb Maria Francesca de Fivaller i Bru. Però Amat va morir aviat, el 1782, deixant una vídua jove i ja des de llavors tan ella com les dues finques van ser conegudes com "La Virreina “.

La plaça de la Virreina fou urbanitzada l'any 1878 a les terres de l'antiga finca de la Virreina, segons projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda.

De la finca de la Virreina només queda l'antiga masoveria que es pot veure al carrer Torrijos cantonada carrer de Sant Lluís, construïda l'any 1870.>>   


Ho vaig descobrir deu fer un parell d'anys en una ruta que vam fer amb el programa Quedem? pel barri de Gràcia. El que em va agradar és com m'ho van explicar: el palau que hi havia a la plaça de la Virreina era la casa d'estiueig o de cap de setmana; la residènca habitual era la de la Rambla. I és que en aquella època, anar a Gràcia des de Barcelona era com anar al poble el cap de setmana.

Si voleu saber més sobre algunes places de Gràcia coneixent alguns bars amb terrassa i amb valor afegit i alhora practicar el català, no dubteu a fer la següent

A C T I L I N G U A

activitats i llengua

Places i terrasses amb Gràcia...

dimarts, 9 d’abril de 2013

acabar amb una llengua: etnocidi i aniquilació

Fa mig any, vaig escriure una entrada al bloc que es deia “nacionalisme?” on tractava d'esbrinar què amaga el terme nacionalisme, el qual és emprat de maneres tan diverses, i amb diferents tons i connotacions segons qui el pronuncia i on em feia la pregunta:

<<I per què doncs des que tinc us de raó no paro de sentir parlar dels "nacionalistes catalans" i no sento mai parlar dels "nacionalistes espanyols"?>>


Jo mateixa seguia dient:


<<M'he d'explicar molt millor, ho veig. On se sent això dels nacionalistes catalans és sobretot des dels polítics i mitjans de comunicació espanyols. Els catalans són nacionalistes, diuen. I a més, és dit com una cosa negativa, a evitar, despectiva i pejorativa. Però ells, de sí mateixos, no s'anomenen mai nacionalistes espanyols, ni tant sols nacionalistes!>>


Ahir, després d'haver escrit sobre la trista mort de les llengües, vaig trobar una conferència de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid que em va deixar ben sorpresa positivament, on parla sobre nacionalisme lingüístic espanyol i fa servir tot d'arguments amb els quals hi estic profundament d'acord. Està molt bé veure que lingüistes no catalans poden tenir sensibilitat i actitud autocrítica. Us deixo la transcripció dels fragments que més voldria ressaltar:

<<El inmigrante que llega a Madrid y se le obliga a hablar en castellano, eso no es nunca impositivo, hombre, se hace por su bien porque ha aprendido una lengua con la que se va a poder comunicar con 440 millones de personas. Fijémonos lo absurdo de este razonamiento: yo he calculado que hablando una media hora... para hablar media hora en español con 440 millones de personas, he calculado que necesitaríamos unos 36.000 años, ¿eh? ¡Evidentemente este argumento es absurdo! Pero se usa continuamente, y es absurdo, no tiene el menor sentido, y la gente se lo traga.>>
Juan Carlos Moreno Cabrera,
conferència “Lingüística y nacionalismo lingüístico español” a la UOC, juny 2009


Aquest fragment té un to irònic i divertit, però transmet veritats com temples. Va en la línia d'altres aspectes que he tractat anteriorment, com el concepte d'utilitat i necessitat d'una llengua. Us en deixo un resum per recordar-ho:...

dilluns, 8 d’abril de 2013

trista mort

<<I per què ens ha de preocupar que hi hagi llengües que estan en procés de desaparició i mort? Total, si encara en queden un munt! A més, què res millor que parlar tots una llengua que sigui vehicle de comunicació, més fàcil per a tothom.>>
Aquest i altres de semblants són arguments que molta gent (insensible i amb gran incultura) sosté. Això sí, no estan pensant que la seva llengua és la que podria, en algun moment futur, estar en aquesta situació de perill. Tenen la seguretat i tranquil·litat que el fet de ser posseïdors d'una llengua dominant o majoritària els dóna.
Contraargument a l'atac: he trobat un paràgraf que il·lustra la gran tristesa que la desaparició i mort d'una llengua realment representa (encara que crec que hi falta quelcom perquè el paràgraf tingui sentit complet):...

dissabte, 6 d’abril de 2013

ActiLinguA: sabors del món amb Gràcia

diamant, or, topazi, perla, robí... què són?

És curiós, perquè crec que la gran majoria haureu respost "joies". En canvi si us preguntés si quan heu passejat per la plaça del Diamant, els carrers de l'Or, del Topazi, de la Perla i del Robí (a la Vila de Gràcia de Barcelona) heu connectat semànticament aquests noms em sembla que molts em diríeu que no. Evidències inadvertides un altre cop!

<<Forma part d'un conjunt de noms de carrers en la nomenclatura dels quals intervingué un joier, quan s'urbanitzaren, pels volts de 1850 (Maragda, Or, Robí, Topazi).>>
Plaça del Diamant, Nomenclàtor

Si voleu saber més sobre alguns dels carrers de la Vila de Gràcia coneixent alguns restaurants interessants i amb valor afegit i alhora practicar el català, no dubteu a fer la següent

A C T I L I N G U A

activitats i llengua

Sabors del món amb Gràcia

  • Caminem per alguns carrers de la Vila de Gràcia i coneixem alguns locals/restaurants interessants, amb valor afegit, autèntics sabors del món.
  • Parlem sobre restaurants, sobre menjars i plats, sobre el barri i sobre curiositats.
  • Agafem notes, idees, dubtes...
  • Practiquem el català a través del vocabulari, gramàtica i expressions, relacionats amb els carrers i places del barri i els restaurants i plats que coneixerem.
  • Anem a una cafeteria o a algun lloc que puguem seure.
  • Comentem les coses que hem vist, preguntem sobre les notes i dubtes. 
  • Fem una dinàmica final.
  • Diem adéu i fins aviat!

Trobareu més informació a actilingua o escrivint-me al meu correu electrònic: estela.bayarri@gmail.com

[fotografia: Ull del temps i Llavis de robí, Dalí Joies]

divendres, 5 d’abril de 2013

no es veu si no ho saps

"Només veiem allò que sabem", va dir Goethe i molts altres pensadors. Jo ho he dit aquest matí i en altres ocasions. Quan ho dic, em refereixo que quan no tens l'expectativa o el coneixement d'alguna cosa, no la veuràs, ni te n'adonaràs. He estat buscant una història que vaig llegir fa uns quants anys que em va impactar molt, però no l'he trobat. Us l'explico a la meva manera i si algú té el text sencer o en sap la font, us agrairé que ho compartiu als comentaris. La història és que un cotxe circulava per una carretera força buida i va xocar contra un avió que hi havia enmig de la via. Com pot ser que xoqués contra un aparell de tal magnitud? Perquè el conductor simplement no esperava trobar-se un avió enmig de la carretera, per tant, no el va veure!

Podríem trobar milers de casos que exemplifiquen aquest fenomen, i en tots els àmbits de la vida. Us convido també que en parleu aquí sota.

Tota aquesta introducció per explicar-vos un altre fenomen que molts (malauradament diria que quasi tots en algun moment) catalans patim i del qual tant m'agrada tractar (com en entrades passades): el fenomen de la diglòssia. I ahir va ser així:

La noia de la barra del bar petit del barri parla català, encara que canvia al castellà amb facilitat, combinant ambdues llengües, depenent de la llengua del client. Un client demana, en català, les consumicions. La noia li parla en castellà. Així, cada vegada que el client s'hi dirigeix. Això sembla que va en contra del que he dit al començament (que la cambrera s'adapta a la llengua del client). Què deu passar? Quina és l'explicació?...

dimecres, 3 d’abril de 2013

ActiLinguA: La Ribera, oficis i botigues

Passejant pel barri de La Ribera de Barcelona trobes tot de carrers que tenen noms d'oficis. I és que...
<<(...) amb l'esplendor del comerç marítim del segle XIII, durant l'època de Jaume I, el nucli [de la Ribera] es va anar consolidant i s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat, com ho demostra la toponímia (...).>>
Ajuntament de Barcelona,


Si fem l'exercici que fèiem a l'escola de trobar la paraula primitiva, surt que de corders tenim corda. Aquest és fàcil, sent corder -a la persona que fabrica cordes o en ven. De carders ja costa una mica més, perquè carda en els nostres temps no és gaire coneguda (carda: cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits.); carder -a, la persona que feia cardes o que en venia (ja veieu que fins i tot la definició està en passat). Però el gran problema arriba quan de sombrerer vols dir... sombrero? És clar que no...