per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 22 de març de 2013

ActiLinguA, activitats i llengua


A c t i L i n g u A

activitats i llengua


Vols millorar el teu català amb una professora nativa i alhora passar una bona estona fent una activitat que t'interessi?


Fem una actilingua! Anem a fer una activitat i
La podeu escollir vosaltres o jo puc fer propostes.
 


1 Abans de l'actilingua
- Us envio la informació per correu electrònic de l'activitat que fem.
- Hora i lloc de trobada.
- Aspectes bàsics del llenguatge de l'activitat: vocabulari, expressions i gramàtica.


2 Durant l'actilingua
- Fem la visita.
- Llegim les informacions, parlem i comentem.
- Agafem notes, idees, dubtes...

3 Després de l'actilingua
- Anem a una cafeteria o a algun lloc a seure.
- Comentem les coses que hem vist, preguntem sobre les notes i dubtes.
- Fem una dinàmica final.
Diem adéu i fins aviat!

A casa:
Podeu llegir el paper informatiu de l'activitat, anotar el que no s'entén i fer una redacció: m'ho envieu al meu correu electrònic i us torno la redacció corregida i els dubtes resolts.

Característiques de l'actilingua i dels grups
- Lloc: Barcelona
- Quantitat de persones: des d'1 (individual) a 4 persones
- Durada: d'1 a 2 hores
- Tipus d'activitats: intentarem buscar activitats gratis o, si són de pagament,
cada persona paga la seva entrada.
- Idioma: l'actilingua és completament
Però també parlo castellà (nativa),
anglès i tinc nocions d'altres llengües. Ens entendrem!

- Proposa activitats: marca els teus interessos:

___ Exposicions: fotografia, pintura, arquitectura, cuina... al CaixaFòrum, La Pedrera, Palau de la Virreina...

___ Conèixer algun racó de la ciutat (diferents itineraris i objetius lingüístics):
-La Ribera, oficis i botigues
-Sabors del món amb Gràcia
-Places i terrasses amb Gràcia
-Les formes de la natura i Gaudí

___ Anar a algun mercat o botiga que ens agradi i aprendre a alimentar-nos, com preparar plats fàcils i saludables: Nodreix-te DE/EN català.

Proposa tu! _______________________________________________________
- Preu de l'actilingua: el preu és econompàtic   (= economia empàtica: pagues el que tu vols al final de l'activitat).

- Per a més informació i reserves: estela.bayarri@gmail.com


Em pots conèixer i seguir a través dels meus blocs i del twitter:





@EstelaBayarri

dimecres, 20 de març de 2013

a cal lingüista, error ortogràfic

Entengui's "a cal ferrer, ganivet de fusta". No em cal sortir de cacera gaire lluny per trobar un error ortotipogràfic. Cada dia, quan pujo les escales cap al meu pis, puc veure el següent:


Rememeber when...

Les paraules agudes acabades en en i in s'accentuen.

Aquesta acaba en on. Punt. No faré més comentaris, és bastant pesadet el tema de l'accentuació, encara que sempre m'ha agradat moltíssim explicar-ho a les meves classes! Paradoxes de la vida.

El que vull comentar també és que quan vaig pensar d'escriure sobre aquest error en la meva pròpia escala, vaig pensar en l'expressió de més amunt, però en castella:

"En casa del herrero, cuchara (o cuchillo) de palo."

I és que les classes de castellà quan feia 5è d'EGB...

dilluns, 18 de març de 2013

Ídril i l'article femení

Finals d'octubre de 2008...

Migdia, passeig del Mar de Palamós, asseguda en el mur, mirant cap al mar, recollint els primers rajos de sol que es deixen entreveure en un matí més aviat ennuvolat i emboirat... llegint un llibre que he agafat fa pocs dies a la biblioteca que es diu Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults, de Pep Molist. El llibre “presenta un itinerari gradual per algunes de les millors obres de la literatura universal adreçades als infants i els joves des que neixen fins que ja es poden considerar lectors autònoms”. Aquest matí llegeixo una bona part de les pàgines centrals i acabo a la pàgina 155. La darrera cosa que he llegit és sobre “el camí intens de creixement i maduració”, etapa dels 11 als 13 anys i exemplificada amb Tolkien i el seu El hòbbit. Mai no he llegit aquest llibre, tot i que quan era petita hi havia nens de la meva classe que se l'havien llegit i, com a clàssic que és, estava molt recomanat. Tampoc he llegit El senyor del anells i la pel·li quasi es pot dir que no l'he vista (la vaig veure a Alemanya en alemany i sense atenció constant). El hòbbit és del 1937 i El senyor dels anells, posterior. Aquestes dues obres, a més, ja provenen d'una altra anterior de l'autor que es deia Silmarilion, que escrigué el 1917 i anava sobre els orígens del món i la lluita entre el bé i el mal.

    Quarts d'onze de la nit, final de la classe de castellà a l'Escola d'Adults amb el grup de majors de 25 anys. Una alumna se m'apropa i em vol fer una pregunta sobre llengua però personal. M'explica que la seva filla, de dos anys i mig, es diu Ídril. “Ídril? Mai no havia sentit aquest nom!”, li dic. Em diu que ja li passa, és un nom molt poc comú. La seva pregunta és que no sap si l'article s'ha d'apostrofar, de vegades diu “l'Ídril” i d'altres, “la Ídril”. Li explico la normativa catalana que l'article femení davant de noms que comencen per “i” o “u” s'apostrofen quan aquestes vocals són tòniques (l'Imma, l'illa...), però no quan són àtones (la Isabel, la Irina -com la meva germaneta de 4 anys-). Per tant, la seva filleta és “l'Ídril”. Però el meu interès i curiositat va més enllà. “I aquest nom, d'on ve?”, li pregunto...

dimecres, 13 de març de 2013

Les Corts sona com...

El Barça i el Milan jugaven ahir al vespre al Camp Nou, a Les Corts. D'això parlaven a "Els Matins" de TV3, quan l'Helena Garcia Melero va sentir pronunciar el nom del barri per un contertulià i va dir-li que, de tanta passió amb què parlava, fins i tot l'havia pronunciat amb o oberta, assemblant-se aleshores a la paraula cor. Corts, passió, sentiments, cor. Però acabava dient l'Helena que aquest nom s'havia de pronunciar amb la o tancada.

Apa! Em va sobtar molt tot aquest comentari perquè jo també ho hauria pronunciat amb o oberta i no perquè em deixés portar pels sentiments o per la passió; sempre ho he dit així. Què estava passant?...




dimarts, 12 de març de 2013

estrelles a foc baix

Preciós, quin títol més bonic, tan evocador, tan metafòric! (Metàfores una altra vegada). Feia estona que llegia articles i notícies sobre alimentació, per a escriure la meva darrera entrada al meu bloc de nutrició i salut. Estava buscant més informació sobre els mites de la dieta mediterrània i el moviment Slow Food. I de sobte em vaig trobar amb una notícia d'El País que portava aquest títol. “Estrelles a foc baix” em va evocar un plat de sopa d'aquelles estrelletes, fetes lentament i, és clar, a foc baix. De fet vaig pensar que les estrelles serien la metàfora d'una altra cosa, en realitat no havia pensat en les estrelletes de sopa, això se'm va ocórrer després.

I què era? Doncs res d'això. El títol i l'article fa un joc de paraules constant amb el mot estrella.

<<Benvinguts a la Lluerna, el local que regenten Víctor Quintillà i Mar Gómez, il·luminat l’any passat amb una estrella Michelin.

El seu restaurant, l’estrellat Celler de Can Roca (…), tanca des de fa un temps tots els dimarts.

Roca parla de la densitat d’estrelles que té el territori català per reivindicar la seva gastronomia. A Catalunya hi ha 41 restaurants amb una estrella Michelin, set amb dues i dos locals amb tres distincions.

Un ganivet, instrument imprescindible en totes les cuines, amb o sense estrelles.>>

Les estrelles esmentades són les que la Guia Michelin atorga a algun restaurants com a reconeixement de qualitat i excel·lència. Per tant, s'està fent referència tota l'estona a restaurants guardonats amb aquest premi. La "densitat d'estrelles que té territori català" és perquè Catalunya té molts restaurants emb estrelles.

I quan diu l'estrellat Celler de Can Roca, què heu pensat?...

divendres, 8 de març de 2013

metàfora l'efecte x

M'agraden les metàfores , ho sabeu. No tant les metàfores poètiques, és a dir, trobades en textos bellament (bellesa) escrits (la metàfora com a figura retòrica), sinó les del dia a dia, les que apareixen de la màgia de la comunicació humana, que sempre està activa, en procés, i és creativa (creativitat) (la metàfora com a generadora de coneixement).

<<A través de la creación de nuevas metáforas somos capaces de aprehender la realidad en el shock de reconocimiento provocado por dichas metáforas.>>

Ahir, quan escrivia a l'altre bloc meu l'entrada “macrobiòtica i l'efecte como-agua-para-chocolate", em trobava que el meu mateix títol era una metàfora i el llibre en qüestió (Esquivel, L. (1989) Como agua para chocolate) és descrit com a pura metàfora. Volia compartir amb tots vosaltres aquestes noves troballes.

Però abans de seguir, la pregunta que us vull fer és: quan heu llegit el títol de l'entrada d'ahir “macrobiòtica i l'efecte como-agua-para-chocolate” sense haver llegit el text, què us ha fet pensar?

dimecres, 6 de març de 2013

l'ou o la gallina, el concepte o el terme


  • Sóc vegetaliana.
  • Ah! Vegetariana. I de quina part de la Xina?
  • No vegetaliana, amb ela.

Acudit simple, ximple i, fins i tot, ridícul. Però... què és una persona vegetaliana? En realitat és una altra manera d'anomenar el veganisme. No sé si amb aquesta explicació us he esclarit els dubtes, ja que aquest és un terme que en català encara no està oficialment acceptat; al diccionari no l'hi trobareu. En castellà tampoc.

Veganisme és un manlleu de l'anglès veganism, contracció de vegetarianism:

vegan (n.) 1944, from vegetable (n.) + -an; coined by Donald Watson to distinguish those who abstain from all animal products (eggs, cheese, etc.) from those who merely refuse to eat the animals.
 
De l'any 44 del segle passat! I completament acceptat en anglès i recollit en els diccionaris oficials d'Oxford i de Cambridge. No obstant això, ni en català ni en castellà estan recollits en els diccionaris oficials, en el del Institut d'Estudis Catalans o en el de la Real Academia Española. En canvi, sí en el TERMCAT (Centre de Terminologia), s'hi explica l'etimologia del terme. El reconeixement, encara que no incorporat al diccionari, és només de febrer de 2012: seixanta-vuit anys després que a Anglaterra.

I per què tanta anàlisi lingüística?



dilluns, 4 de març de 2013

retruécano

Llegint un article sobre veganisme, m'he trobat amb un refrany que il·lustra ràpidament i de manera directa què significa aquest terme:


Viure simplement perquè els altres puguin simplement viure


"Els altres" són els animals. I aquest missatge és així de clar, directe, gràfic, perquè està fent ús d'un recurs literari, els quals són ben potents per transmetre una idea. I quina sorpresa, quina connexió! Acabava d'escriure l'entrada d'ahir ("errònies traduccions poètiques") on parlava d'alguns d'aquests recursos, i estava llegint sobre diferents corrents de vegetarianisme, com el veganisme (nodrint el meu interès per la nutrició, mai millor dit) i em vaig trobar amb un de nou, aquest. I quin és, com s'anomena? És una commutació.

Dins de les figures de repetició, en aquesta hi ha una reorganització diferent dels elements d'una oració en l'altra subsegüent, en què s'inverteixen els termes que es repeteixen, de manera que el sentit de la segona oració contrasta amb el de la primera. No és el mateix el que vol dir “viure simplement” que “simplement viure”. En la primera part es refereix a viure “de manera simple”. En la segona, hi ha la idea de “poder" viure, "almenys" viure. I aquesta és la idea del veganisme i la meva en relació amb l'alimentació, la salut i la vida en general (però aquesta reflexió la trobareu al meu altre bloc).


I sabeu com es diu aquest recurs en castellà?

divendres, 1 de març de 2013

errònies traduccions poètiques

Poesia en estat pur, oh! Com les traduccions mal fetes poden esdevenir precioses metàfores, analogies, hipèrboles... Què us sembla aquesta com a anacolut o hipèrbaton? "Por favor vuelta lejos chaparrones cuando usted es hecho" (traducció de "Please turn off shower when you are done").

I què me'n dieu de "Tenga mano de niño" (traducció de "Hold child's hand"). Podria ser un/a... va atreviu-vos a trobar-hi similitud amb un recurs literari!
Brometes a banda, aquestes traduccions no són estranyes: en trobem contínuament pertot arreu: cartells, diaris, en exposicions i museus, en díptics... I l'estiu passat, per Cambrils, en vam trobar una de ben divertida al bar d'un hotel. En aquest cas era una personificació!
[brave Adj
Showing no fear of dangerous or difficult things. A brave soldier]
[brave = valent/a]
Per acabar, cal remarcar que aquí la deixadesa no només se cenyia a la traducció, també en l'escriptura! Per veure més exemplars en el bloc, cliqueu a l'etiqueta “errors ortotipogràfics”. I si teniu espècimens d'aquest tipus, podeu enviar-me'ls i els hi inclouré!