per compartir reflexions, pensaments, teories, sensacions, sentiments, dubtes, creacions... al voltant de l'apassionant món del llenguatge humà i de les llengües.

divendres, 28 de desembre de 2012

escatologia nadalenca catalana


caganer -a
[1803; de cagar]
1 m 1 adj i f Que caga sovint.
2 FOLK Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos.

tió
[s. XIV; del ll. tītio, -ōnis, íd.]
m 1 Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.
2 FOLK Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.


(...) Els dies suaus i temperats de finals d'estiu van anar portant els primers vents de tardor amb les seves flaires de fums de llars de foc. I de sobte, un matí de finals d'octubre, es trobà entaforada en un cos d'experta pastissera especialista en panellets: havia arribat la Castanyada. Amb el seu grup d'alumnes, va mostrar els secrets i les excel·lències d'aquests dolços en forma de pilotetes arrebossades de pinyons. Una safata sencera van omplir en un tres i no res. Tothom estava entusiasmat amb les mans a la massa mai millor dit, però encara més delectant-se en la posterior degustació d'aquells pastissets tan simpàtics. Sorprenentment poc després, les festes nadalenques ja van aparèixer, envoltades d'il·lusió i aquesta vegada acompanyades d'un nou gran repte: fer entendre que els catalans no som tan coprofílics com sembla (o sí). Perquè quan va començar a haver d'explicar les tradicions de l'època, es va adonar que la feina se li complicava. A un tros de tronc amb cara somrient i barretina, el barret típic dels habitants del país, l'estimat Tió, se li dóna de menjar pastanagues i bombons de licor, i la nit de Nadal caga regals quan els nens li canten cançons i li foten de cops de bastó (i se l'obliga amb imperatius directes: Caga Tió!). Que també, hi ha una emblemàtica figura del pessebre que se situa normalment vora el riu o una mica amagadet darrere un arbre o un pou, ja que està amb els pantalons abaixats fent les seves necessitats (i també porta barretina!, i faixa, un altre complement del vestir dels habitants) i que es diu, com no podria ser d'una altra manera, caganer (cagón; les traduccions al castellà sempre resultaven massa còmiques perquè l'interlocutor se les pogués prendre massa seriosament). Que si a la fira de Reis de la Gran Via hi ha unes llaminadures ficades en gibrelletes amb forma de gran caca cargolada comestible... No va ser una tasca pas fàcil. En realitat, des d'aquelles dates, els alumnes i ciberalumnes materialitzats se la miren amb uns altres ulls. (...)

"Gran assortiment en caques"
Fira de Reis de la Gran Via
Barcelona, desembre 2012
Extret d'un relat propi
escrit el febrer de 2011

dimecres, 19 de desembre de 2012

jatuemdut, jatubamdú!

grup creador de la cançó "Raja Jatuh Cinta"
(traducció: "El rei s'ha enamorat")
M'agradaria entrar ara mateix a les vostres ments després que hàgiu llegit aquest títol i veure en què esteu pensant. De què va tot això? Podria tractar-se d'un joc, d'unes paraules d'una llengua africana, d'una cançó inventada... O no tan inventada... He googlejat 'jatubamdu', i em diu si volia dir 'jatuba mdu'; si clico, es queda igual; aleshores ho he modificat per 'jatu bamdu' i em dóna 'Jatuh Cinta (bandu)' i em surten tot de pàgines de grups de pop indonesis!

Doncs no, res de tot això!

dilluns, 17 de desembre de 2012

maternès i actitud positiva

Empatia, bons tractes, bons tons de veu... Als primers anys de vida tot això construeix espais cerebrals en els infants perquè tinguin una actitud positiva.
 
Més o menys això va dir en Sebastià Serrano en la presentació del seu darrer llibre, L'actitud positiva, que edita Ara Llibres, dilluns passat a la llibreria Claret de Barcelona, organitzat per BarcelonActua. Com sempre, en Sebastià va regalar als assistents una xerrada plena de missatges que mereixerien un comentari sencer. Gratitud, empatia, felicitat... paraules que omplien la sala i feien que el públic estigués pendent d'aquell discurs assaborint intensament aquells conceptes tan plens de positivitat.

I quan va dir les paraules amb què he començat aquest post, i després de portar ja estona al voltant d'aquest tema, vaig recordar a l'instant el que, fa uns mesos, vaig sentir al carrer, dit per un pare a un fill.

dissabte, 1 de desembre de 2012

il·lusionisme literari

<<A l’escenari hi aniran apareixent lletres: la H de l’il·lusionista Hausson esdevé la B de Brossa, i de la cal·ligrafia xinesa passem a la R de Rei, mentre una E d’Enrique dissecciona un autòmat que levita, una A d’Alain apareix dins d’un barret juntament amb coloms i la carta J de trèvols surt de la mà del mag.>>

Així s'anunaciava l'espectacle "Les lletres de la màgia" que va tenir lloc el dia 26 de novembre a la biblioteca Can Fabra de Sant Andreu (Barcelona). Hi vaig anar com a dinamitzadora d'un grup del Quedem? I va ser una tarda ben... màgica!

Les expectatives de tots nosaltres eren diverses. Amb aquell títol tan evocador ens havíem imaginat moltes coses. Una participant s'havia imaginat lletres que es transformaven, que feien coses misterioses. Un altre va expressar estar molt interessat ja que ell feia il·lusionisme i li encantava la literatura, i també lligava ambdues disciplines. I jo?